Hem assistit a l’inici de l’edició 2013 del Gamelab, que aquest cop se celebra a la Filmoteca de Barcelona, un espai atípic, acostumat a rebre cinema, al bell mig del Raval.
XAVIER MUNTADA | Barcelona
La novena edició del Gamelab ha començat després que el director de la fira, Iván Fernández Lobo, Gonzo Suarez, director de l’Associació de Creadors de Continguts Digitals, Jose María Lassalle, Secretari d’Estat de Cultura, i Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat, han dedicat unes paraules de benvinguda als assistents, donant per fet que la celebració del Gamelab és el que cal a una indústria que necessita obrir mercat per igualar-se a la indústria dels països europeus i nord-americans.
A la primera conferència, Michail Katkoff ha desgranat les claus de l’èxit d’una empresa referència en la indústria de l’oci digital, Supercell, responsables d’èxits com Clash of Clans i Hay Day. Per Katkoff, una de les claus del funcionament de la seva empresa era que els jocs es desenvolupaven amb grups petits, d’entre 5 i 15 persones, així que si un joc no funcionava bé i s’havia de cancel·lar, hi havia un parell de grups més a ple rendiment, i a més a més, amb grups petits, tots els seus integrants s’entenien millor i hi havia més possibilitats de que sortissin bons productes.
El segon torn del dia portava un cop més al Gamelab a Jussi Immonen, responsable de Rovio Stars, una secció de la coneguda empresa creadora dels Angrybirds que s’encarrega de cercar i donar suport als desenvolupadors indie amb més talent. Per deixar clares les intencions de convertir-se també en editora, Jussi Immonen ha donat entrada als que va anomenar “els desenvolupadors catalans de 5 ants“, una empresa a la qual han donat suport per tirar endavant “Tiny Thief“, un projecte basat en un món de fantasia medieval, amb objectes d’aventura i trencaclosques.
Encara amb el mòbil com a conductor, i amb la introducció dels jocs a Facebook, Horacio Martos, fundador de Social Point, destaca el pes dins de la indústria dels jocs free to play, un model de negoci que segons totes les xifres que ha presentat, tenien tendència a moure encara més diners que els jocs considerats triple A. Amb aquest panorama, Martos considera que les empreses grans són les que tenen més dificultats per adaptar-se a aquest estil de model de negoci. En el cas concret de la seva empresa, Social Point, ha estat a través de Facebook que ha aconseguit l’èxit amb Dragon City, i també amb la seva sortida a dispositius mòbils, que ha ajuntat precisament Facebook amb els usuaris de mòbil. Segons Horacio, una de les claus va ser la de que amb qualsevol dispositiu es comparteixi la mateixa partida, així el jugador pot seguir al joc sigui on sigui.
Després de la pausa per dinar, arriba el torn de les xerrades basades en diferents temes que giraven al voltant dels jocs de mòbil. La primera xerrada està dedicada a la innovació en els jocs de mòbil, amb la moderació de Wilhelm Taht i a participació de Trevor Klein, Corey King, Volker Hirsch, Chris James, Benoit Auguin i Paulina Bozek, creadora de SingStar. La següent conversa, també d’una hora de durada i moderada per Paul Flanagan, comptava amb la participació de Sebastian Kriese, Vicens Marti, Alfonso Villar i José David Poveda i tracta del pas de les xarxes socials als mòbils, amb el fil de que molts desenvolupadors passen de Facebook a mòbil i cal aprendre a monetitzar aquestes plataformes. I finalment l’última xerrada, amb Paul Flanagan altre cop com a moderador, i Kyu Lee, Vladimir Funtikov, Andrés Tallos i Xavier Carrillo com a participants, en aquesta ocasió es cita la importància dels diferents mercats i la dificultat de les distribucions.
I fins aquí van durar les conferències del primer dia. A partir de les sis i mitja de la tarda s’obria l’estona dedicada explicitament al Networking, per bé que els contactes amb altra gent de la indústria no estaven acotats a aquell espai de temps. Així doncs una nova etapa sobria per a Gamelab, amb un nou emplaçament diferent al de la resta d’anys, i amb un objectiu diferent que pot agradar més o menys, però que segueix fent camí tot i les dificultats.